1968- Neix a Barcelona.
1969/1983- Viurà la infància entre Barcelona i Madrid. Passa els estius a les muntanyes asturianes i la Costa Brava. Estudia als jesuïtes de Chamartin (Madrid) i als del carrer Casp (Barcelona). La seva Mare li ensenya a dibuixar serps i peixos. Dibuixa ninots als marges dels llibres escolars.
1978- Descobreix els gravats de Goya al Museu del Prado. Imita, gargotejant a tota hora en mil paperots, dibuixos de Cesc, Uderzo, Mingote, Ibáñez. Llegeix per primera vegada Moby Dick (en versió juvenil il·lustrada de l’Editorial Bruguera). El seu Pare li regala una navalla albaceteña.
1980- Se suïcida Ian Curtis, líder dels Joy Division. Tirotegen a John Lennon. Passa moltes tardes a la Casa del Libro (Madrid) fullejant còmics i revistes de la contracultura.
1981/1983- Picos de Europa. Astúries. En plena adolescència, puja quatre vegades amb el seu Pare al llac Ubales (1690 m), llac glacial situat al Puerto de San Isidro. Una de les vegades es perden, trigant gairebé vuit hores a tornar al punt d’origen.
(Després d’una infància més o menys marcada pels còmics [el seu Rosebud], Louis Armstrong, els pioners del rock’n’roll, algunes novel·les de Jules Verne, les pel·lícules de Tarzán, Simbad, Star Wars, Buster Keaton, Charles Chaplin,… descobreix d’adolescent els nihilismes postpunk, Kraftwerk, el minimalisme de Philip Glass, els artefactes Dadá, Blade Runner, el cinema de Hitchcock, els còmics de Robert Crumb, Hugo Pratt, Moebius, Jacques Tardi, Will Eisner, els dibuixos de Daumier. Tancat a la seva habitació, dedica hores a dibuixar).
1983- Mor en accident de cotxe Eduardo Benavente líder del grup Parálisis Permanente. Participa en alguns tornejos d’atletisme (s’especialitza en la prova de 1500 metres llisos).
1983- Trasllat definitiu de la residència familiar a Barcelona.
1984- Estudia batxillerat als Jesuïtes del carrer Casp. Queda marcat per l’exposició de Marcel Duchamp a la Fundació Miró de Barcelona, sense saber molt bé què fer-ne de les impressions recollides.
1987- Es matricula a la Facultat d’Arquitectura, on passarà tres cursos. Els seus pares li regalen una navalla suïssa i el llibre L’art de Projectar en Arquitectura d’Ernst Neufert. S’incorpora a l’equip de delineants d’una empresa constructora.
1988- Dibuixos. Bar LaVirreina. Barri de Gràcia. Barcelona. Primera exposició individual.
1989- Abandona la carrera d’Arquitectura i es matricula a Belles Arts. Llegeix per primera vegada el Tao te King, en una edició barata, mal traduïda i mal impresa, que l’acompanyarà tota la vida. Li impressionen els dibuixos de Philip Guston.
1989- Primer estudi-atelier a Barcelona (C/Joan Güell). Coneix a Lilith a la Facultat de Belles Arts.
1990- Porta a terme les seves primeres performances. Para atenció a una exposició de Louise Bourgeois a la Fundació Tàpies de Barcelona.
1991- Viatja a Roma per primera vegada. Llegeix Epicur a consciència. Estudia els dibuixos d’Odilon Redon. Participa en diversos festivals de performance (coneix a Carles Hac Mor, Xavier Sabater, Àngels Ribé, Eugènia Balcells, Benet Rossell, Jordi Benito, Joan Brossa, … i entra en contacte amb tota una generació de joves artistes interessats en l’art de la performance). Carles Hac Mor el bateja com a “performer ninotaire”.
1993- Queda profundament impressionat per una exposició retrospectiva de Bruce Nauman al Museo Reina Sofia de Madrid. Viatja a Venècia amb Lilith i els performers Pere Lluis Pla Buxó i Borja Zabala; visita la Biennal i una nova retrospectiva de Marcel Duchamp.
1994- Suïcidi de Kurt Cobain. Es llicencia en Belles Arts, especialitat escultura. Adéu a la primera joventut. Realitza diverses performances dins de l’exposició Fluxus a la Fundació Tàpies de Barcelona.
1995- Picos de Europa. Cantàbria. Trekking pels voltants del Naranjo de Bulmes o Pico Urriellu (2519 m). Durant la dura ascensió es troben amb una família poc preparada el patriarca de la qual mor d’un atac al cor, malgrat els intents per reanimar-lo.
1995- Pren la determinació de construir-se una cabana o refugi algun dia. Aquest projecte, que li permetrà constituir un arxiu, serà batejat com La Casa del performer. En aquests anys col·labora reiterades vegades amb l’artista-performer Joan Casellas. Primeres col·laboracions gràfiques en premsa (El País).
1996- Estiu de l’amor. Després d’una ruptura sentimental traumàtica, dedica gran part de l’estiu a ballar, beure i estimar en antros de Ciutat Vella, a Barcelona. Pren consciència que el dibuix ha estat el més fidel dels seus companys de viatge. Coneix a Antoni Tàpies. Primers treballs com a tècnic de museu. Col·laboracions gràfiques a la revista Lateral. Coneix a Eva.
1997- Hereta del seu Pare una vella càmera fotogràfica Rollei 35.
1998- Inicia una llarga carrera laboral com a tècnic de museu, plena de viatges i artistes (Museu Nacional d’Art de Catalunya, El Prado, Fundació Thyssen, Fundació Tàpies, Museu Picasso de Barcelona, Macba, Petit Palais de Paris, KuntsHalle de Bonn, Fundació La Caixa, National Art Museum of China de Pekin, Hara Museum of Modern Art de Tòquio, etc). Coneixerà personalment a alguns dels artistes que admira: Raymond Pettibon, Allan Kaprow, Antoni Tàpies, Perejaume, Mike Kelley, Jana Sterbak, Ferran García Sevilla, Esther Ferrer, Carlos Pazos, Günter Brus,…
1998- Nou atelier a Barcelona (C/ Ciutat de Granada, Poblenou). Explora el treball fotogràfic de Brancusi i decideix deixar de fer performances en públic, per portar-les a l’àmbit de la fotografia domèstica.
1998- Segona exposició individual, Candy. Galeria ESPAIS. Comissariada per David G. Torres. Girona. (Catàleg)
1999- Neix la seva filla Maria, fruit de la relació amb Eva.
2001- Pirineus. Ascens a l’Aneto (3404 m) amb el pintor-poeta Perejaume (mestre plenairista). A dos-cents metres del cim abandonen per culpa d’una espessa boira.
2001- Baix Empordà. Practica apnea a les Illes Medes. Durant aquest estiu, sota l’aigua, guanyant-li segons a la respiració, prendrà algunes determinacions sobre art, dibuix i plenairisme. Para molta atenció a l’exposició del fotògraf Ed Van der Elsken al Palau Macaya de Barcelona.
2002- Treballa com a il·lustrador pel diari El Mundo (2002-2004)
2003- Estudia la pintura, bibliografia i biografia de Rockwell Kent.
2002-2005 – Funda amb Joan Carles Punsola el col·lectiu artístic Atthatmoment, l’òrgan principal del qual és el Fanzine ATM.
2004- Trasllada el seu habitatge i estudi a Sant Celoni (Montseny).
2004- Corre boscos i camins setmanalment, beu aigua de rius i torrents, es banya en gorgs, estudia plantes i animals, dibuixa amb aquarel·les. Visita la mostra de dibuixos de Pierre Le-Tan al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Inicia una relació amb María.
2005- Viatja a Tòquio a muntar una exposició retrospectiva d’Antoni Tàpies. Una tarda es perd per la Ciutat, sense mapa, sense idioma, sense temor. Torna a l’hotel després de deambular durant hores i comprar un paper circular en el qual mai arribarà a dibuixar res.
2006- Neix la seva filla Lucía, fruit de la relació amb María.
2007- Tres viatges successius a la Xina per motius laborals. És un any frontissa ple de petites crisis. Decideix abandonar una temporada el circuit convencional de l’art, dedicar-se a la museografia, a dibuixar ninots als marges, a córrer pels boscos. Redacta el llibre La Trastienda del Arte, recopilació de fragments del seu dietari museogràfic.
2008- Recupera els estius a la Costa Brava. Corre pel Camí de Ronda, es banya nu entre roques.
2008- Entra a treballar al Museu Nacional d’Art de Catalunya com a tècnic en museografia. Mor Lilith.
2009- Instal·la atelier i habitatge a Sant Esteve de Palautordera, Montseny.
2010- Estudia l’obra de Saul Steinberg i Philippe Weisbecker.
2010- Durant la següent dècada el Pirineu Aragonès es convertirà en escenari habitual del seu “plenairisme ninotaire”.
2010- Humus. Exposició retrospectiva a la Nau Estruch. Comissariada per Oscar Abril Ascaso. Sabadell. (Dossier virtual Humus).
2012-2015. Període en el que decideix fer un pas més en l’encreuament entre cos i paisatge. Participa en diverses curses i maratons de muntanya.
2013-2019. Professor de museografia a la Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona (UB).
2015- Participa en la trobada internacional de performance La Muga Caula.
2016- Destrueix la primera versió de La Trastienda del Arte i gairebé tots els seus textos (publicats o inèdits). Coneix a l’artista Francesc Torres, amb el qual tindrà la sort de col·laborar tècnicament en diversos projectes.
2017- Lluís Alabern. Dibuixos. Exposició individual comissariada per Mercè Alsina i Enric Mauri. Capella Sant Corneli. Museu de Cardedeu.
2019- Dibuixa un gran mural a la seu de la Taula de Cultura de Sant Esteve de Palautordera. Montseny.
2020- Acció. Una història provisional dels 90. Exposició col·lectiva, comissariada per Ferran Barendlit i Aída Roger. Macba. Barcelona.
2021- És anomenat Cap de Museografia del Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona).
2021- Presenta el vídeo 75 performances dins de l’exposició Quatre Dietaris, comissariada per Gisel Noè (Can Palauet/MAC Mataró).
2023- Inicia una relació amb Balma. Trasllada estudi i habitatge al barri de Sarrià (Barcelona).
2023- Publica l’assaig Breviario del Viejo Corredor (Siruela, 2023).
2024- Neix la seva filla Èlia, fruit de la relació amb Balma.
Lluís Alabern 