Deia la crítica d’art Mercè Alsina (Revista Bonart, 2017): “Alabern aplica una baixada d’intensitat a la producció artística, amb una pràctica continuada del dibuix, una obra fràgil i provisional. De fet, des de les pràctiques performàtiques, Alabern proposa les accions quotidianes com a lloc comú (…) Aquesta és la condició dels dibuixos d’Alabern i la seva fortalesa. Hi trasllada la naturalesa de flux de l’acció performàtica, de manera que també es poden presentar de forma espontània i en qualsevol lloc, sense necessitat de cap norma”.
Al final dels meus dies, una línia recta de 10.000 dibuixos. Només he fet una obra en tota la meva carrera. Una línia de dibuixos que es pot trepitjar, caminar, i quedarà definitivament inconclusa.
10.000 dibuixos
Fris Odissea
(2024-Avui)
Lateral
(1996-2006)
Premsa
(1995-2004)
ATM Fanzine
(2002-2005)
Lluís Alabern 