Entre 1990 i 1994 vaig portar a terme una vintena d’accions de les que no queda rastre ni documents gràfics. En aquell moment creia que trencar el purisme de l’acció intentant deixar una resta arqueològica era desfer la poètica de l’acte. Amb tot, es molt probable que fotògrafs com Joan Casellas, incombustible documentalista i performer que va estar present en moltes d’aquelles vetllades i al que li dec gairabé tot el material fotogràfic que ha quedat de les accions posteriors, conservi imatges en el seu Arxiu Aire. Fer performances va ser una manera de sortejar els formats i no adherir-se a cap disciplina, romandre a una mena de no-lloc. El poeta Carles Hac Mor em va investir de manera encertada amb l’epítet de “performer ninotaire”.
Performances
(1990-1998)
Performables
(1996-2013)
Últimes performances
Museogràfiques
(1996-Avuí)
Lluís Alabern 