Al 2016 vaig trobar uns enormes papers a la botiga de belles arts “Piera” que em van fer explorar un traç governat per la fragilitat i l’acció. Dibuixos monocroms amb llapis, acrílic, tinta, xocolata, café, sang, aquarel·les i molta aigua. Tinc presents treballs d’artistes com Shitao (1642-1707), Zhu Da (1626-1705) o el magnífic Sun Xun (1980), cada vegada que em poso davant d’un d’aquests febles papers.
Un incident mèdic (2023) em va portar a “Fris”, un dibuix en progressió i regressió. “Durga” és el primer tríptic del fris que passaré la resta de la meva vida dibuixant. Un viatge odissea, un dibuix camí, enorme bodegó, vanitas, memento mori que quedarà, al final dels meus dies, definitivament inconclús.
Deixa un comentari